Les preguntes més freqüents
Quina és la freqüència recomanada?
Depèn de cada cas i del moment del procés. Habitualment, comencem amb sessions setmanals i, a mesura que vas adquirint recursos i estabilitat, podem anar espaiant-les a una freqüència quinzenal i, més endavant, mensual. La idea és trobar un ritme que et permeti treballar allò que necessites i, al mateix temps, tenir espai per assentar i integrar el que passa a les sessions.
Sempre he de parlar del meu passat?
No, tot i que el passat i el present sovint s’entrellacen. Hi ha vegades que el passat pesa tant que acaba afectant el present. Tot i així, la prioritat és cuidar el teu dia a dia perquè puguis estabilitzar-te i, després, si així ho desitges, podem anar al «pis de sota» a revisar i sanar allò que sigui important per a tu.
Què passa si no sé ni per on començar a explicar tot el que em passa?
És totalment normal que això passi, i junts/es anirem descobrint i desfent els nusos que conformen el caos actual. Moltes persones arriben a sessió sentint-se desbordades, i és per això que t’oferiré la meva ajuda per anar posant-ho tot, a poc a poc, sobre la taula, sense judicis.
La sessió només em servirà per desfogar-me?
No, i sí, si és el que necessites. Si et preocupa parlar sense que jo et respongui (com si estiguessis tu sol/a escoltant-te), aquesta no és la meva manera d’acompanyar-te a les sessions. Pot ser que sorgeixin moments de silenci i que siguin importants per assentar allò que has dit o sentit, o per donar espai a noves sensacions, emocions o pensaments, però durant la sessió em notaràs present, i t’aniré fent preguntes que et puguin ajudar a comprendre’t i reflexionar.
Es pot sanar alguna cosa que arrossego tota la vida?
Sí, tot i que sanar no significa esborrar el que va passar ni deixar de sentir. Moltes persones arriben després d’anys arrossegant un o diversos problemes i, a través d’un procés que requereix implicació i paciència, aconsegueixen relacionar-se amb allò que han viscut d’una manera que ja no les desborda ni les porta a desconnectar-se. A poc a poc, poden recuperar recursos, capacitat d’elecció i una relació més sana amb elles mateixes.